Ahir diumenge, un dels treballadors de l'alberg, el Ricardo, ens va convidar a dinar a casa seva, en una comunitat anomenada la Grecia. Vam quedar amb ell a la Cootram de Matagalpa a les 10h del matí i, fent temps fins que sortís el bus cap a casa seva, ens va portar a fer una volta per l'interior del mercat. Un lloc fosc, molt concorregut, però que no deixa de tenir el seu encant. És tot un espectacle veure les parades de fruites i verdures totes ben col.locadetes i sobretot les de carn, amb els trossos penjant i envoltats de mosques. I aquestes són les parades legals, les que passen els controls del ministeri de sanitat... També ens va parlar, i ensenyar, una part del mercat on la gent llença el que s'ha fet malbé i on s'apleguen un munt de famílies que no tenen amb que substir i recolecten el que poden de les deixalles de les parades del mercat. Una part d'aquest país, la de la misèria més extrema, que nosaltres encara no hem vist gaire.
Un cop ja vist el mercat, cap a l'autobús. Ens vam pujar que encara faltaven 40 minuts per sortir i aquest temps ens va servir per conèixer una altre de les coses típiques d'aquest país: mentre esperes que surti el teu bus, gent de tota mena va pujant i es passeja passadis amunt, passadís avall venent tot tipus de coses... Ens van oferir, que jo recordi: cebes, plats de menjar, degustació de garrapinyades, frescos, gaseoses, pega, tisores, estampetes, gelats, blat de moro, empanadilles, piles, etc... Un cop va arrencar, després d'aproximadament 1 hora vam arribar a la comunitat de La Grecia i, per sort, la casa de'n Ricardo estava molt aprop de la carretera (no va caler caminar). Un cop allà ens va ensenyar casa seva, una caseta preciosa feta de fusta, amb el terra fet d'argila de la muntanya i amb un jardinet realment espectacular. Vam passar una estona molt agradable platicando amb la seva mamita i part de la seva familia, que viuen en cases contigües en la mateixa parcela. Un cop dinats vam anar al camp de joc de la comunitat amb els seus dos fills: l'Uriel i el Ricardo. Allà vam compartir jocs, riures i vam aprofitar per baixar a una petita plantació de café que havia allà mateix. Va ser un dia realment inoblidable en molts aspectes, ja que en Ricardo ens va obrir les portes de casa seva i de la seva família sense gairebé coneixe'ns. Una persona ens va dir a l'arribar a l'alberg que els principals tresors d'aquest país són la seva natura i les seves persones. Tenia raó en la primera, en la segona és va quedar curt...
Un cop ja vist el mercat, cap a l'autobús. Ens vam pujar que encara faltaven 40 minuts per sortir i aquest temps ens va servir per conèixer una altre de les coses típiques d'aquest país: mentre esperes que surti el teu bus, gent de tota mena va pujant i es passeja passadis amunt, passadís avall venent tot tipus de coses... Ens van oferir, que jo recordi: cebes, plats de menjar, degustació de garrapinyades, frescos, gaseoses, pega, tisores, estampetes, gelats, blat de moro, empanadilles, piles, etc... Un cop va arrencar, després d'aproximadament 1 hora vam arribar a la comunitat de La Grecia i, per sort, la casa de'n Ricardo estava molt aprop de la carretera (no va caler caminar). Un cop allà ens va ensenyar casa seva, una caseta preciosa feta de fusta, amb el terra fet d'argila de la muntanya i amb un jardinet realment espectacular. Vam passar una estona molt agradable platicando amb la seva mamita i part de la seva familia, que viuen en cases contigües en la mateixa parcela. Un cop dinats vam anar al camp de joc de la comunitat amb els seus dos fills: l'Uriel i el Ricardo. Allà vam compartir jocs, riures i vam aprofitar per baixar a una petita plantació de café que havia allà mateix. Va ser un dia realment inoblidable en molts aspectes, ja que en Ricardo ens va obrir les portes de casa seva i de la seva família sense gairebé coneixe'ns. Una persona ens va dir a l'arribar a l'alberg que els principals tresors d'aquest país són la seva natura i les seves persones. Tenia raó en la primera, en la segona és va quedar curt...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada