CAPACITADOS!!! ARA RUMB AL PACÍFIC...

Bé, finalment aquest matí hem fet la capacitació a la Fray. La cosa ha anat força bé. Els hem parlat d'inclusió educativa, de l'aula inclusiva, de sistemes alternatius de comunicació i, finalment, una mica de lenguaje de señas nica (que nosaltres vam aprendre ahir a la tarda gràcies a youtube...). Els hem fotut el rotllo a la 1a part i a la 2a els hem preparat activitats pràctiques per potenciar la seva capacitat comunicativa mitjançant gestos i expresions facials... vamos, que els hem fet jugar a les pel.lícules!!! Jejeje... bé, ben bé a les pel.lícules no, els hem fet representar contes, objectes, accions, etc...

A la tarda hem baixat a Matagalpa i hem canviat diners per poder marxar de cap de setmana a León y Las Peñitas. Demà, després d'assitir a un TEPCE (que es veu que es una reunió de formació molt important que fan aquí un cop al mes...) i esperem que aquest cop no ens toqui donar-la a noltros, anirem a passar el cap de setmana a la ciutat de León y a conèixer l'Oceà Pacífic. No us espanteu si no veieu entrades al bloc... fins dilluns o dimarts us donem festa de llegir les nostres parrafades, però us deixem deures: en un últim intent desesperat per potenciar que deixeu comentaris aquí (i no ens els feu arribar via mail, facebook, etc...) hem tret tots els filtres. Ara no caldrà ni validar el comentari amb les lletres de seguretat. Només cliqueu a comentaris, escriviu 4 xorrades i li doneu a l'enter, ok?

Apa doncs, ens retrobem aviat!!!

CANÍCULA I PREPOSICIONS

Canícula: Dícese del período de tiempo que tiene lugar en mitad de la época de lluvias, en el que no llueve y hace un fuerte calor. Normalment, a Nicaragua aquest fenòmen es dona entre el 15 de juliol i el 15 d'agost. Doncs resulta que els dos darrers dies l'hem viscut en tota la seva plenitud. Ni una gota de pluja en tot el dia i calor sofocant! Però aquesta tarda ja ha plogut una miqueta... Noltros portem dos dies d'intens treball preparant la capacitació que hem de fer a la Fray. Ja hem superat l'ensurt d'adonar-nos que teníem que preparar una sessió de formació de 5h per a 30 mestres i sobre la temàtica: llengua de signes nica, de la qual, per si no ho sabieu, no en tenim ni repajolera idea... Tot neix d'una confusió en el programa que ens havíen passat: diguem que Charla CON los maestros sobre lenguaje de señas, en realtitat volia dir Charla A los maestros sobre lenguaje de señas. Mai una preposició ens havia tocat tant la moral... En fi... Però com que sóm gent de recursos, hem seguint el consell del meu padrí de bodes, hem tirat de sr. Google i de sr. Youtube i hem redissenyat la sessió. L'enfocarem sobre Inclusió Educativa i sistemes alternatius de comunicació (on colarem la Llengua de Signes). Segur que tot ens va genial. A més a més, tenim ja l'experiència de l'altre capacitació. Jo em conformaré amb no repetir lapsus linguístics com els de dilluns, on vaig remarcar diverses vegades als mestres la importància de follar-se bè al llapis (coger bien el lápiz...).

PD: Ahir a la nit, vam ser batejats a l'estil Nica. Ampolla de flor de caña a la mà dreta, ampolla de coca cola a la mà esquerra i... trago de dretes i trago d'esquerres!!! És bastant més dur que els batejos de Diables però també bastant menys guarro...

COMENÇAR LA CASA PER LA TEULADA

Bé, ja està fet. Veníem a Nicaragua a veure nens de l'aula inclusiva de la Fray, veure la realitat educativa del país i com treballen els mestres aquí, i posteriorment potser col.laborar en una formació a docents nicas. Doncs resulta que encara no hem vist ni un dels nens de la Fray, no hem vist fer ni una classe a un grup i ja hem participat activament en una capacitación. Al venir aquí portàvem un programa de treball però els nostres amics de Vilajoana ens van dir: està molt bé però prepareu-vos perquè al arribar allà us ho canviïn tot de dalt a baix. Aixi que no es pot dir que no anéssim avisats... Tipical Nica!!! En fi, ahir la Luna i un servidor vam tenir la gran experiència d'explicar a 42 mestres de la zona rural de Wabule i El Horno estratègies per atendre les dificultats d'aprenentatge. I en vistes a les valoracions que van fer els mestres i que hem revisat juntament amb la Luz aquest matí, sembla que no ho vam fer gaire malalment...

I aquest matí, per fi hem entrat a l'aula inclusiva i hem conegut a 2 dels nens discapacitats que s'hi atenen. Un nen amb autisme i una noia amb sindrome de down. Hi ha molta feina per fer, en quant a organitzció de l'aula i preparació de classes. Però bé, amb la calma... o com diuen aquí, al suave...

PD: Avui ens hem enterat que dijous hem de fer una capacitació nosaltres solets a tot el claustre de l'escola Fray. No en teniem ni idea aixi que els 2 propers dies ens els passarem preparant-ho al màxim.

ELS TRESORS DE NICARAGUA

Ahir diumenge, un dels treballadors de l'alberg, el Ricardo, ens va convidar a dinar a casa seva, en una comunitat anomenada la Grecia. Vam quedar amb ell a la Cootram de Matagalpa a les 10h del matí i, fent temps fins que sortís el bus cap a casa seva, ens va portar a fer una volta per l'interior del mercat. Un lloc fosc, molt concorregut, però que no deixa de tenir el seu encant. És tot un espectacle veure les parades de fruites i verdures totes ben col.locadetes i sobretot les de carn, amb els trossos penjant i envoltats de mosques. I aquestes són les parades legals, les que passen els controls del ministeri de sanitat... També ens va parlar, i ensenyar, una part del mercat on la gent llença el que s'ha fet malbé i on s'apleguen un munt de famílies que no tenen amb que substir i recolecten el que poden de les deixalles de les parades del mercat. Una part d'aquest país, la de la misèria més extrema, que nosaltres encara no hem vist gaire. Un cop ja vist el mercat, cap a l'autobús. Ens vam pujar que encara faltaven 40 minuts per sortir i aquest temps ens va servir per conèixer una altre de les coses típiques d'aquest país: mentre esperes que surti el teu bus, gent de tota mena va pujant i es passeja passadis amunt, passadís avall venent tot tipus de coses... Ens van oferir, que jo recordi: cebes, plats de menjar, degustació de garrapinyades, frescos, gaseoses, pega, tisores, estampetes, gelats, blat de moro, empanadilles, piles, etc... Un cop va arrencar, després d'aproximadament 1 hora vam arribar a la comunitat de La Grecia i, per sort, la casa de'n Ricardo estava molt aprop de la carretera (no va caler caminar). Un cop allà ens va ensenyar casa seva, una caseta preciosa feta de fusta, amb el terra fet d'argila de la muntanya i amb un jardinet realment espectacular. Vam passar una estona molt agradable platicando amb la seva mamita i part de la seva familia, que viuen en cases contigües en la mateixa parcela. Un cop dinats vam anar al camp de joc de la comunitat amb els seus dos fills: l'Uriel i el Ricardo. Allà vam compartir jocs, riures i vam aprofitar per baixar a una petita plantació de café que havia allà mateix. Va ser un dia realment inoblidable en molts aspectes, ja que en Ricardo ens va obrir les portes de casa seva i de la seva família sense gairebé coneixe'ns. Una persona ens va dir a l'arribar a l'alberg que els principals tresors d'aquest país són la seva natura i les seves persones. Tenia raó en la primera, en la segona és va quedar curt...

EL CHILE

Avui dissabte tranquil. La Samaris ens ha acompanyat a una altra de les comunitats de San Ramón, aquest cop a El Chile. En aquesta comunitat amb un alt índex d'indígenes hi ha grups de dones que s'han organitzat per recuperar la tècnica ancestral de teixir el cotò. Originàriament cultivaven el cotò i elles el filaven però avui en dia compren a la ciutat els cabdells i elles només teixeixen, que no és poc... Per fer una bossa triguen aproximadament una setmana. És una tasca que requereix de molta paciència i tenen dificultats per continuar trasmetent la tècnica a les generacions més joves.

Per cert, aquesta comunitat també quedava una mica retirada (40 minuts de bus per caminets de terra i 45 de caminada cerro amunt) i ens hem trobat amb una bonica sorpresa penjada d'un arbre. Aquí a sota us la deixo!

RALLY SAN RAMÓN-SAN MARCOS 2

Avui hem viscut la nostra primera "aventura nica". Hem quedat aquest matí amb dos cooperants de Tarragona que estaven allotjats a l'alberg i ens han convidat a acompanyarlos a veure l'escola que han finançat amb la seva associació. Es tracta d'una escola en una comunitat bastant apartada on només s'hi pot accedir amb una bona caminada o de la manera que veieu al video: amb ranchera! En aquest país és força comú viatjar a la part del darrera d'aquests vehicles. Doncs el viatge ha estat tot una aventura. Primer ens hem fotut 6 en un taxi per arribar al trencall del camí que porta a la comunitat, on hem llogat la ranchera. I després, cual rally Paris-Dakar, amb creuament de riu i tot, hem enfilat cerro amunt cap a San Marcos. Un cop arribats a la comunitat ens han explicat com la gent es va unir per a construïr l'escola. L'associació catalana va posar els materials i el cap d'obra i la gent va haver d'aixecar l'escola amb les seves pròpies mans. Aquesta manera de funcionar és per aconseguir que tota la comunitat s'impliqui, es cohesioni i després valori molt més el resultat que no pas si algú arriba, els hi fa l'escola i llestos. Un cop més, ens hem meravellat de com amb tant poc es pot arribar a fer tant. Els mestres d'aquest país estan fets d'una altra pasta: els d'aquesta escola triguen 2 hores cada matí en arribar a la comunitat (i 2 hores més en tornar a casa a l'acabar), atenen a 40 nens cadascún d'edats diferents i posen tot de la seva part per seguir-se formant i capacitant.

A la tarda hem quedat amb la Luz (psicòloga de la Fray) i la mestra de l'aula inclusiva perquè elles dilluns van a fer una formació a una comunitat i la nostre intenció era acompanyar-les. El que passa és que ahir ens van ensenyar la presentació que havien preparat i a nosaltres se'ns va ocòrrer preparar material complementari i avui, quan els hi hem explicat i ensenyat, els ha agradat tant que ho han inclòs a la seva presentació i ens han encarregat que ho expliquem nosaltres dilluns a la capacitación. Així que sin comerlo ni beberlo dilluns vinent ja ens tindreu a als dos, davant de 30 mestres de comunitats Nicas, explicant estratègies per atendre "dificultades de aprendizaje". En fi... Potser ja ha arribat el moment de tornar a aquest pais una miqueta del que ens ha ofert fins ara. Ja us explicarem!!!

PD: Hem deixat la nostra cabaña del amor (amb la seva letrina i els seus alacranes...) i ens hem instal.lat a l'habitación matrimonial de l'alberg. Potser no tindrà el mateix encant, però com a mínim te una tassa de vàter i ja no caldrà que pujem i baixem la pujadeta de la cabaña cada cop que volguem anar a l'habitació.

EL PLOMO I LA AMISTAD

Ahir a la tarda, el Ricardo ens va acompanyar a una comunitat que està a uns 30 minuts de San Ramón: El plomo. Allà, un grup de dones s'han organitzat i fabriquen arrecades, penjolls, pulseres i clauers amb tot tipus de llavors. Podeu veure les fotos a la galeria. La veritat és que no va ser tan xulo com ens pensavem perquè just 2 minuts abans que nosaltres van arribar un grup de 20 noiets americans (que també porten 3 dies a l'alberg) i es van posar a fer un taller amb ells. Aixi, que en lloc de veure a 3 indígenes fent artesania local vam veure a 20 chavalins americans treballant en plan taller de chinos del raval... en fi, tornarem un altre dia al Plomo a parlar més tranquilament amb les dones que ho porten i a veure-les treballar.

Aquest matí la Yamileth ens ha acompanyat a Matagalpa i hem tingut la primèria experiència amb els busos nicas. Pel que ens havien explicat, molt light... Els busos són els típics americans que els han comprat, tunejat i convertit en autobusos de linea. Vale que estan bruts, trencats i apedaçats però... això és aquí la tònica general. Aquesta gent agafa tot el que el 1r món ja dona per espatllat, ho recicla, ho arregla i li treu més suc. És perquè ens ho fem mirar abans de llençar les coses amb la facilitat amb la que ho fem... A Matagalpa hem vistat l'escola de La Amistad. Una escola molt especial. Ells atenien alumnes greument discapacitats però poc a poc se'ls va buidar l'escola de nens. I la decisió que van pendre va ser de fer una escola inclusiva a la inversa: enlloc d'incloure els nens amb discapacitats a l'escola ordinària van obrir la "matricula regular" perquè nens sense discapacitats poguessin anar-hi. Conseqüència, matricula plena i ara cada grup te uns 28/30 nens regulars juntament amb 3 o 4 de discapacitat severa (a les escoles ordinàries, les classes són de 40). Els lleus no els atenen perquè creuen que el sistema ja els dona resposta i es poden integrar a les escoles òrdinaries. Amb els greus no passa igual perquè, encara que resulti increíble, el sistema te un buit legal i un mestre pot negar l'entrada a un nen amb discapacitat greu a la seva classe alegant que ell no ha estat "capacitat" per atendre'l. A més a més dels 6 grados de primària i 1 de preescolar, tenen aules on només hi van nens d'educació especial que necessiten una atenció més individualitzada (autistes, severs, etc...) i també tenen 2 aules on una mestra ensenya als alumnes sords amb llengua de signes amb l'ajud d'un "mestre sord" que li dona suport a l'aula. A més a més tenen mestres que fan atenció primerenca a domicili per a nens de 0 a 4 anys, també tenen mestres orientadores que van per les escoles regulars a fer capacitaciones (el que aquí en diem formacions) sobre inclusió, i també una persona que s'encarrega de les sortides socio-laborals dels alumnes que no poden passar a secundària. Fan tallers de costura, computación, resposteria... I els alumnes regulars també hi poden assistir. Tothom es beneficia de tot... I tot això amb recursos molt limitats, aules massificades i espais petits... És digne d'admirar... Jo només hi he estat 40 minuts i he quedat totalment encisat. És una escola que hauria de ser exemple arreu del món!!!

PROBLEMES AMB ELS COMENTARIS

Molts m'heu avisat que no podieu fer comentaris perquè us demanava que us identifiquessiu o us registressiu. Ja ho he arreglat. Ara TOTHOM pot fer comentaris fàcilment. Ara ja no teniu excusa!!!

EL DIA DE LA REVOLUCIÓN

Ahir, dia 19 de Juliol era el dia en que es celebra la revolució Sandinista. Gent de tots els llocs del pais es puja en camions i furgonetes i fan caravanes per anar a "La plaza" de Managua. Una festa que divideix bastant a la gent d'aquí perquè es veu que el partit del poder, el Sandinista, ho ha transformat més en un acte de partit que en una festa nacional. Un noi de l'alberg ens va fer 5 cèntims d'història local, cosa que, la veritat, no ens va anar gens malament. Ja us explicarem quan tornem si us interessa. Pel que a nosaltres respecta, ahir vam anar a Matagalpa amb la Yamileth, la directora del projecte, que ens va acompanyar a fer el canvi de dolars a moneda local: còrdobas. Un canvi que es fa enmig d'una plaça, mig clandestinament i a uns tipos que s'anomenen "coyotes"... no hase falta disir nada más... A la tarda vam planificar una mica la nostre estada aquí amb la Yamileth i l'acabar vam aprofitar per pujar a un mirador que hi ha sobre de l'alberg (la foto és des d'allà) des d'on es veu una panoràmica preciosa del poble de San Ramón.

Aquest matí hem visitat l'escola de la Fray, on estan duent a terme el projecte d'escola inclusiva. Avui no hi havia classe perquè tothom tenia "dispendio" perquè ahir van tornar tard de la capital de celebrar el dia de la revolución. Però ens hem vist amb la Luz Marina, la psicòloga de l'escola, i la Elisabet que és la mestra que està a l'aula inclusiva en el torn de matí i hem estat xerrant una estona. Aquesta tarda segurament anirem a veure una comunidad que està prop de l'alberg. Es diu: el Plomo i hi viuen un grup de dones que fan bisuteria i artesania local. Ja us explicarem!!!

PD: Ahir a la nit vam tenir el primer contacte traumàtic amb la fauna local: al anar a dormir la Lluna va veure que al sostre hi havia un alacrán (escorpí). Jo em pensava que no devia ser massa perillós però per si de cas vaig baixar a l'alberg a demanar a algún autòcton si podiem dormir tranquils o no. La seva resposta va ser: "es negro? Pues entonces si es peligroso. tranquilo que matar no te va a matar, pero si te pica pasas un mal rato..." Acte seguit vam pujar a la cabaña i vam (perdò, he dit vam? volia dir: ell va...) caçar l'escorpí amb una sofisticada tècnica d'immobilització amb una cañeta de fusta mentre li tallava el fibó amb unes claus de porta. Com diria l'amic Rodriguez de la Fuente: El maravilloso mundo de la naturaleza!!!

EL DESPERTAR DE LA CAMPANA

Poc a dir... Només que poseu els altaveus al màxim...

FINALMENT... NICARAGUA

Després de 40h de viatge, 3 vols i una nit a l'aeroport de Miami... per fi hem arribat. Aquesta foto que veieu no és de l'alberg on estarem, ja que aquest està ple i ens han ubicat a "la cabaña", que és aquest petit bungalow. La gent del Sueño de la Campana ens han rebut tal i com ens van avisar els nostres amics de Vilajoana que ho farien, molt atents i amables. Primer la Samari ens ha explicat 4 coses més de la fundació i després una noia que treballa a l'alberg ens ha acompanyat a San Ramón i ens ha ensenyat el poble. El viatge de 2h per la carretera Panamericana des de l'aeroport de Managua fins a San Ramón ens ha permés veure una mica d'aquest pais i les primeres sensacions són força extranyes... Tant, que no trobo les paraules per explicar-vos-ho. Espero trobarles els propers dies.

PD: Aquí ara són les 18:20 del dia 18 de juliol. Anem 8 hores per darrera de l'hora catalana, que és la que mostra la publicació al bloc.

ÚLTIMS PREPARATIUS

Com podreu comprovar a la foto, ja tenim les maletes mig fetes. Avui serà un dia de tancar maletes, netejar el pis i acomiadar-nos de la gent. Aquests darrers dies han estat intensos de preparatius i nervis. Nervis per fer la maleta, per fer les compres de les coses que ens hem d'endur (roba, medicaments...), pel viatge que ens espera (primer vol transoceànic, glups...), etc... Aps, per cert, encara no hem sortit de Barcelona i ja hem tingut el primer "susto" del viatge. Revisant els mails que ens vam fer amb la gent del Sueño de la Campana me n'he adonat que vam quedar perquè ens vinguessin a buscar a l'aeroport de Managua el dia 18... quan nosaltres arribem el 17!!! Bé, esperem que revisin el mail avui (els he avisat de l'error) i que ens puguin venir a buscar el 17... En fi... La propera entrada del blog esperem fer-la ja des de Nicaragua. Nicas, prepareu-vos que venim!!!

EL MERAVELLÓS MÓN DE LA PERMETRINA...

Aquesta setmana estem de preparatius. Decidir quines maletes ens enduem, triar la roba, comprar el que encara ens faci falta, etc... Demà anem al centre de vacunació de Drassanes a que ens vacunin. Per cert, informant-me sobre els preparatius he descobert un video molt didàctic per evitar picades de mosquits que, en paisos tropicals, són transmisors d'algunes enfermetats. Aqui us el deixo si el voleu aprofitar per lliurar-vos de les faves de mosquit tigre!!!

http://www.buscounviaje.com/blog/consejos-viaje/impregnar-la-ropa-y-la-mosquitera-con-permetrina/