Avui dissabte tranquil. La Samaris ens ha acompanyat a una altra de les comunitats de San Ramón, aquest cop a El Chile. En aquesta comunitat amb un alt índex d'indígenes hi ha grups de dones que s'han organitzat per recuperar la tècnica ancestral de teixir el cotò. Originàriament cultivaven el cotò i elles el filaven però avui en dia compren a la ciutat els cabdells i elles només teixeixen, que no és poc... Per fer una bossa triguen aproximadament una setmana. És una tasca que requereix de molta paciència i tenen dificultats per continuar trasmetent la tècnica a les generacions més joves.
Per cert, aquesta comunitat també quedava una mica retirada (40 minuts de bus per caminets de terra i 45 de caminada cerro amunt) i ens hem trobat amb una bonica sorpresa penjada d'un arbre. Aquí a sota us la deixo!
Per cert, aquesta comunitat també quedava una mica retirada (40 minuts de bus per caminets de terra i 45 de caminada cerro amunt) i ens hem trobat amb una bonica sorpresa penjada d'un arbre. Aquí a sota us la deixo!
Ei, veig que aneu fent camí...ni que sigui a peu... la caminada fins el Chile ho val... sobretot si no trobes alacranes...al respecte dir-vos que si, que els negres i petits son els perillosos...però tranquils que als nicas no piquen, sols piquen als cheles...
ResponEliminaUs aenm seguint i observant per aquest forat petit que és el blog...és una molt bona idea que el feu... ànim...un petó.
Hola fills:
ResponEliminaJa he vist les fotos d'ahir, em sento tan orgullosa de veureus el que esteu fent, i si que sembla que ahir us va anar molt bé.
Molts petons
Per fi ho he aconseguit.
ResponEliminaDespres tornaré ara vaig a currar una mica.