RALLY SAN RAMÓN-SAN MARCOS 2

Avui hem viscut la nostra primera "aventura nica". Hem quedat aquest matí amb dos cooperants de Tarragona que estaven allotjats a l'alberg i ens han convidat a acompanyarlos a veure l'escola que han finançat amb la seva associació. Es tracta d'una escola en una comunitat bastant apartada on només s'hi pot accedir amb una bona caminada o de la manera que veieu al video: amb ranchera! En aquest país és força comú viatjar a la part del darrera d'aquests vehicles. Doncs el viatge ha estat tot una aventura. Primer ens hem fotut 6 en un taxi per arribar al trencall del camí que porta a la comunitat, on hem llogat la ranchera. I després, cual rally Paris-Dakar, amb creuament de riu i tot, hem enfilat cerro amunt cap a San Marcos. Un cop arribats a la comunitat ens han explicat com la gent es va unir per a construïr l'escola. L'associació catalana va posar els materials i el cap d'obra i la gent va haver d'aixecar l'escola amb les seves pròpies mans. Aquesta manera de funcionar és per aconseguir que tota la comunitat s'impliqui, es cohesioni i després valori molt més el resultat que no pas si algú arriba, els hi fa l'escola i llestos. Un cop més, ens hem meravellat de com amb tant poc es pot arribar a fer tant. Els mestres d'aquest país estan fets d'una altra pasta: els d'aquesta escola triguen 2 hores cada matí en arribar a la comunitat (i 2 hores més en tornar a casa a l'acabar), atenen a 40 nens cadascún d'edats diferents i posen tot de la seva part per seguir-se formant i capacitant.

A la tarda hem quedat amb la Luz (psicòloga de la Fray) i la mestra de l'aula inclusiva perquè elles dilluns van a fer una formació a una comunitat i la nostre intenció era acompanyar-les. El que passa és que ahir ens van ensenyar la presentació que havien preparat i a nosaltres se'ns va ocòrrer preparar material complementari i avui, quan els hi hem explicat i ensenyat, els ha agradat tant que ho han inclòs a la seva presentació i ens han encarregat que ho expliquem nosaltres dilluns a la capacitación. Així que sin comerlo ni beberlo dilluns vinent ja ens tindreu a als dos, davant de 30 mestres de comunitats Nicas, explicant estratègies per atendre "dificultades de aprendizaje". En fi... Potser ja ha arribat el moment de tornar a aquest pais una miqueta del que ens ha ofert fins ara. Ja us explicarem!!!

PD: Hem deixat la nostra cabaña del amor (amb la seva letrina i els seus alacranes...) i ens hem instal.lat a l'habitación matrimonial de l'alberg. Potser no tindrà el mateix encant, però com a mínim te una tassa de vàter i ja no caldrà que pujem i baixem la pujadeta de la cabaña cada cop que volguem anar a l'habitació.