Fotos del viatge

dimecres, 20 de juliol del 2011

EL DIA DE LA REVOLUCIÓN


Ahir, dia 19 de Juliol era el dia en que es celebra la revolució Sandinista. Gent de tots els llocs del pais es puja en camions i furgonetes i fan caravanes per anar a "La plaza" de Managua. Una festa que divideix bastant a la gent d'aquí perquè es veu que el partit del poder, el Sandinista, ho ha transformat més en un acte de partit que en una festa nacional. Un noi de l'alberg ens va fer 5 cèntims d'història local, cosa que, la veritat, no ens va anar gens malament. Ja us explicarem quan tornem si us interessa. Pel que a nosaltres respecta, ahir vam anar a Matagalpa amb la Yamileth, la directora del projecte, que ens va acompanyar a fer el canvi de dolars a moneda local: còrdobas. Un canvi que es fa enmig d'una plaça, mig clandestinament i a uns tipos que s'anomenen "coyotes"... no hase falta disir nada más... A la tarda vam planificar una mica la nostre estada aquí amb la Yamileth i l'acabar vam aprofitar per pujar a un mirador que hi ha sobre de l'alberg (la foto és des d'allà) des d'on es veu una panoràmica preciosa del poble de San Ramón.

Aquest matí hem visitat l'escola de la Fray, on estan duent a terme el projecte d'escola inclusiva. Avui no hi havia classe perquè tothom tenia "dispendio" perquè ahir van tornar tard de la capital de celebrar el dia de la revolución. Però ens hem vist amb la Luz Marina, la psicòloga de l'escola, i la Elisabet que és la mestra que està a l'aula inclusiva en el torn de matí i hem estat xerrant una estona. Aquesta tarda segurament anirem a veure una comunidad que està prop de l'alberg. Es diu: el Plomo i hi viuen un grup de dones que fan bisuteria i artesania local. Ja us explicarem!!!

PD: Ahir a la nit vam tenir el primer contacte traumàtic amb la fauna local: al anar a dormir la Lluna va veure que al sostre hi havia un alacrán (escorpí). Jo em pensava que no devia ser massa perillós però per si de cas vaig baixar a l'alberg a demanar a algún autòcton si podiem dormir tranquils o no. La seva resposta va ser: "es negro? Pues entonces si es peligroso. tranquilo que matar no te va a matar, pero si te pica pasas un mal rato..." Acte seguit vam pujar a la cabaña i vam (perdò, he dit vam? volia dir: ell va...) caçar l'escorpí amb una sofisticada tècnica d'immobilització amb una cañeta de fusta mentre li tallava el fibó amb unes claus de porta. Com diria l'amic Rodriguez de la Fuente: El maravilloso mundo de la naturaleza!!!

2 comentaris:

  1. Tot aquest tema l'explica molt bé la Gioconda Belli. Una de les millors novel·listes i poetessa d'aquest país que va contribuir a fer la revolució. Ara mateix està per Managua així que si teniu el gran plaer i sort de conèixer-la, li demaneu un autògraf pel Natxo i per mi, que ens encanta! :D

    Quina enveja que em feu! Gaudiu molt.

    ResponElimina
  2. I ja de pas en demaneu un per mi, que m'agrada molt també!! Com m'agradaria conèixer-la

    ResponElimina