Si... fidels seguidors del bloc... ja tornem a ser aquí!!! I carregadets d'històries i sobretot de fotos (passeu per l'àlbum). On ho havíem deixat?... A si!!! Cap al Pacífic!!!
Divendres al matí, abans de posar-nos en ruta, vam treballar una mica: vam assitir al TEPCE de l'escola especial de la Amistad. Normalment es reuneixen un cop al mes per programar activitats i comentar casos i estratègies, però resulta que aquest mes no. Aquest mes havien rebut les dades del ministeri sobre rendiment acadèmic i sobre baixes de matricules i resulta que la Amistad havía empitjorat resultats respecte l'últim semestre, així que el profe Manuel, el director, els (ENS) va tenir a tots allà tancats fins que no van dissenyar un pla de centre per revertir els resultats en els propers 2 mesos. Tota una experiència... Allò va portar a una autocrítica per part dels propis mestres i a una reflexió sobre activitats concretes que podíen dur a terme per millorar per una banda l'assistència a les classes i per l'altra el rendiment dels alumnes. Reunions amb pares, fer-los signar cartes de compromís (us sona???), anar a buscar als nens a les seves cases, fer classes de reforç amb els nens amb més dificultats (us torna a sonar???), fer concursos d'habilitats entre els nens, fer més ús de la tecnologia, etc... son algunes de les coses que van proposar. Companys mestres... 10.000km de distància... tant lluny i tant aprop, oi?
Bé, el cas és que cap a la 13h, i després de 5h de reunió, vam sortir de la reunió molt satisfets i havent fet uns contactes molt interessants amb mestres de La Amistad que farem servir per a la nostra feina a la Fray. I ara si... cap a León!!! Primer 3 hores de mercabus, que es el bus de sempre però amb gent que va pujant i baixant per vendre coses, i després, com que el nostre no anava directe, vam haver de baixar en una cruïlla a uns 12 km de León on ens estava esperant un minibus amb capacitat per a 15... per 28 persones!!! Si nois, les lleis de Newton sobre la física de cossos no són vigents en aquest país... Quan pensarieu que ja no hi entra ningú més, com a mínim n'hi caben 1o més, i així fins a l'infinit...
Un cop a León ens vam trobar amb la bonica sorpresa que estaven en plena cel.lebració de la declaració de la seva catedral patrimoni de la humanitat. Això ens va portar coses bones: molt ambient i espectacle del ballet tradicional més important de Nicaragua; però també coses dolentes: tots els albergs estaven "full" i ens va tocar preguntar en força llocs fins que finalment vam trobar lloc en un hotelet força maco anomenat: La Casona Colonial. Aquella nit la vam passar a la plaça de la catedral de Nicaragua veient l'espectacle de balls tradicionals que, la veritat eren força macos, però pecaven una mica de repetitius... I fins aquí, la 1a part de la trilogia. Us ho faig curtet perquè sigui més fàcil d'empassar (i perquè tampoc tinc més temps d'escriure...). A l'àlbum ja teniu penjades les fotos del trailer de la 2a i 3a part de l'aventura...
Divendres al matí, abans de posar-nos en ruta, vam treballar una mica: vam assitir al TEPCE de l'escola especial de la Amistad. Normalment es reuneixen un cop al mes per programar activitats i comentar casos i estratègies, però resulta que aquest mes no. Aquest mes havien rebut les dades del ministeri sobre rendiment acadèmic i sobre baixes de matricules i resulta que la Amistad havía empitjorat resultats respecte l'últim semestre, així que el profe Manuel, el director, els (ENS) va tenir a tots allà tancats fins que no van dissenyar un pla de centre per revertir els resultats en els propers 2 mesos. Tota una experiència... Allò va portar a una autocrítica per part dels propis mestres i a una reflexió sobre activitats concretes que podíen dur a terme per millorar per una banda l'assistència a les classes i per l'altra el rendiment dels alumnes. Reunions amb pares, fer-los signar cartes de compromís (us sona???), anar a buscar als nens a les seves cases, fer classes de reforç amb els nens amb més dificultats (us torna a sonar???), fer concursos d'habilitats entre els nens, fer més ús de la tecnologia, etc... son algunes de les coses que van proposar. Companys mestres... 10.000km de distància... tant lluny i tant aprop, oi?
Bé, el cas és que cap a la 13h, i després de 5h de reunió, vam sortir de la reunió molt satisfets i havent fet uns contactes molt interessants amb mestres de La Amistad que farem servir per a la nostra feina a la Fray. I ara si... cap a León!!! Primer 3 hores de mercabus, que es el bus de sempre però amb gent que va pujant i baixant per vendre coses, i després, com que el nostre no anava directe, vam haver de baixar en una cruïlla a uns 12 km de León on ens estava esperant un minibus amb capacitat per a 15... per 28 persones!!! Si nois, les lleis de Newton sobre la física de cossos no són vigents en aquest país... Quan pensarieu que ja no hi entra ningú més, com a mínim n'hi caben 1o més, i així fins a l'infinit...
Un cop a León ens vam trobar amb la bonica sorpresa que estaven en plena cel.lebració de la declaració de la seva catedral patrimoni de la humanitat. Això ens va portar coses bones: molt ambient i espectacle del ballet tradicional més important de Nicaragua; però també coses dolentes: tots els albergs estaven "full" i ens va tocar preguntar en força llocs fins que finalment vam trobar lloc en un hotelet força maco anomenat: La Casona Colonial. Aquella nit la vam passar a la plaça de la catedral de Nicaragua veient l'espectacle de balls tradicionals que, la veritat eren força macos, però pecaven una mica de repetitius... I fins aquí, la 1a part de la trilogia. Us ho faig curtet perquè sigui més fàcil d'empassar (i perquè tampoc tinc més temps d'escriure...). A l'àlbum ja teniu penjades les fotos del trailer de la 2a i 3a part de l'aventura...
Hola Luna:
ResponEliminaSembles cansada i entusiasmada amb la foto, què mires? he llegit i he vist les fotos, continueu així, i desitjo que passeu el millor possible els dies que us queden, que per a mi són molts, però per a vosaltres segur que s'està fent curt, i necessitaries tot el temps del món per poder solucionar alguns (no tots) els temes que hi ha per aquestes terres.
Un petó molt fort.
La mare postiça, (doncs no em sento con una sogre)