Un cop arribats a Las Peñitas, i sota una pluja intensa, va arribar la operació trobar lloc per dormir. Tothom ens havia recomanat l'hotel Barca de Oro i ens havien dit que segur que trobàvem lloc perquè era molt gran i tal... A que ja aneu adivinant que ens vam trobar? Full! I els dos del costat full també. L'única cosa que vam trobar va ser un cuartucho-cuchitril on, a més a més, ens demanàven 20 dolars per dormir. Ni que me'ls haguessin pagat a mi els 20 dolars hi hagués dormit! En fi, menys mal que finalment i caminant per la platja vam trobar un hotelet que complia els mínim de salubritat exigits... Ara bé, moraleja: si mai viatjeu a León i las Peñitas i la gent us diu: "no se preocupen! no hace falta hacer reservación!" no us els cregueu.
Un cop instal.lats vam aprofitar la tarda per passejar, mullar-nos els peus i veure posar-se el sol a l'Oceà Pacífic. Maco perquè si. Aquell mateix vespre, buscant a gent per compartir una barca per visitar els manglars de la illa de Juan Venado, vam conèixer un grup de maños amb els que vam quedar en acoplar-nos per fer el tour al matí següent. I així ho vam fer, diumenge al matí vam agafar una barca i nosaltres 2, els 4 maños (que anaven amb un amic nica) i 2 americanes vam descobrir l'ecosistema dels manglares amb la seva vegetació i la seva fauna. Una fauna molt rica però en ocasions força amagada. De fet, era com jugar a buscando a Wally; anaves amb la barca, de cop i volta el de la barca tirava del fré de mà del motor i el guia deia: "ahí!" señalant un punt llunyà enmmig de l'espessor del manglar. "lo ven?" I si t'hi fixaves molt, allà al fons, en un puntet podies veure un pit roig nan, o un woddy woodpecker (pajaroloco), o una aranya banana, o qulsevol altre animaló; que tu pensaves: collons! si jo m'hi tiro 1 minut amb ulls de xino per conseguir distingir-lo de la vegetació... COM COLLONS L'HA VIST AQUEST TIO AMB LA LLANXA EN MARXA!!! En fi, vam veure mini cocodrils, una iguana força gran i altres animalons força interessants. A meitat del tour, vam baixar allà on la illa era més estreta i vam creuar a la banda de l'oceà. Allò si que va ser maco... Una platja verge immensa, plena de petxines, caracoles i cloisses (per cert, el guia se'n va cruspir 3 de ben fresques). Teniu moltíiiiiiissimes fotos a l'àlbum del bloc. Us aconsello que hi feu un cop d'ull.
Un cop acabat el tour es va posar a ploure i vam decidir retallar la nostra estada al pacífic i anticipar la nostre tornada a l'alberg un dia per poder aprofitar el dilluns per fer una mica de feina. Aixi que a les 12h agafavem l'autobus de las Peñitas i a les 18h (o sigui sis hores, 2 busos de llarg recorregut, un bus de linia i 2 taxis després) arrivàvem a l'alberg. Vamos, un viatge ben plàcid i perfectament normal dins dels paràmetres nica. Aps! Per cert, l'autobus de León a Matagalpa tenia venta anticipada i... agafeu-vos fort: seient numerat!!! Només li faltava poder reservar el bitllet per servicaixa i ja ho hauríem tingut tot.
Per cert, aquest finde em va servir per fer un gran descobriment. A l'arribar a las Peñitas vaig demanar una coca cola i, en acabar-la, després d'haver assaborit tota la seva frescor, em va ser revelat el famós secret de la seva fòrmula. Aquí us en deixo la prova, però no ho difongueu, perquè quan torni a Barcelona em penso fer ric reproduïnt-ho.
Apa doncs! Us recomano de nou que passeu per l'àlbum del bloc (que està a la part de sobre de les entrades) perquè hi hem penjat moltes fotografíes i us asseguro que valen molt la pena. Fins la propera aventura, ens acomiadem. Adeuuuuuuuu!!!
Un cop instal.lats vam aprofitar la tarda per passejar, mullar-nos els peus i veure posar-se el sol a l'Oceà Pacífic. Maco perquè si. Aquell mateix vespre, buscant a gent per compartir una barca per visitar els manglars de la illa de Juan Venado, vam conèixer un grup de maños amb els que vam quedar en acoplar-nos per fer el tour al matí següent. I així ho vam fer, diumenge al matí vam agafar una barca i nosaltres 2, els 4 maños (que anaven amb un amic nica) i 2 americanes vam descobrir l'ecosistema dels manglares amb la seva vegetació i la seva fauna. Una fauna molt rica però en ocasions força amagada. De fet, era com jugar a buscando a Wally; anaves amb la barca, de cop i volta el de la barca tirava del fré de mà del motor i el guia deia: "ahí!" señalant un punt llunyà enmmig de l'espessor del manglar. "lo ven?" I si t'hi fixaves molt, allà al fons, en un puntet podies veure un pit roig nan, o un woddy woodpecker (pajaroloco), o una aranya banana, o qulsevol altre animaló; que tu pensaves: collons! si jo m'hi tiro 1 minut amb ulls de xino per conseguir distingir-lo de la vegetació... COM COLLONS L'HA VIST AQUEST TIO AMB LA LLANXA EN MARXA!!! En fi, vam veure mini cocodrils, una iguana força gran i altres animalons força interessants. A meitat del tour, vam baixar allà on la illa era més estreta i vam creuar a la banda de l'oceà. Allò si que va ser maco... Una platja verge immensa, plena de petxines, caracoles i cloisses (per cert, el guia se'n va cruspir 3 de ben fresques). Teniu moltíiiiiiissimes fotos a l'àlbum del bloc. Us aconsello que hi feu un cop d'ull.
Un cop acabat el tour es va posar a ploure i vam decidir retallar la nostra estada al pacífic i anticipar la nostre tornada a l'alberg un dia per poder aprofitar el dilluns per fer una mica de feina. Aixi que a les 12h agafavem l'autobus de las Peñitas i a les 18h (o sigui sis hores, 2 busos de llarg recorregut, un bus de linia i 2 taxis després) arrivàvem a l'alberg. Vamos, un viatge ben plàcid i perfectament normal dins dels paràmetres nica. Aps! Per cert, l'autobus de León a Matagalpa tenia venta anticipada i... agafeu-vos fort: seient numerat!!! Només li faltava poder reservar el bitllet per servicaixa i ja ho hauríem tingut tot.
Per cert, aquest finde em va servir per fer un gran descobriment. A l'arribar a las Peñitas vaig demanar una coca cola i, en acabar-la, després d'haver assaborit tota la seva frescor, em va ser revelat el famós secret de la seva fòrmula. Aquí us en deixo la prova, però no ho difongueu, perquè quan torni a Barcelona em penso fer ric reproduïnt-ho.
Apa doncs! Us recomano de nou que passeu per l'àlbum del bloc (que està a la part de sobre de les entrades) perquè hi hem penjat moltes fotografíes i us asseguro que valen molt la pena. Fins la propera aventura, ens acomiadem. Adeuuuuuuuu!!!
Bon dia fills:
ResponEliminaJa veig que si algun dia s'ens ocurregues anar de vacances a Lleón, Matagalpa, Peñitas i més, hauríem d'anar amb totes les entrades del ServiCaixa.
Segurísim que ens forrare'm amb la formula de la coca-cola, jo per si de cas en la meva vida n'he pres cap.
Per cent, que boniques les fotografies, i veig que us ho heu passat més que bé, continueu així. Encara que crec a apartir d'ara tornareu a treballar de valent en l'alberg per fer mes cosetes pels "Nicas"
Un petonàs als dos.
La mare