GRANADA

Q tal familia! Ahir vam deixar la laguna de Apoyo i vam anar cap a Granada. La ciutat és molt maca, molt colonial amb uns patis bestials. Només te un problema: és terra de guiris així q tot és el doble de car. Sha acabat barrejarnos amb autòctons, aqui tots son europeus, nicas rics o "de los estados" (q es com sautodenominen els ianquis). Al migdia ens vam acomiadar de la Sama i la Franzina q ens han acompanyat el finde però havien de tornar a San Ramón i a la tarda ens vam integrar en una festa d'aquí q consisteix en un encierro a lo san fermín, però sense valles... la gent es puja als arbres de la plaça, al darrera de reixes, a sobre de tendals, etc... noltros ens vam quedar dins d'una font però si us he de ser sincer, el toro q ens va passar més a prop era a 40 metres i va ser un vist i no vist. Al vespre també hi havia sarau al carrer on estavem allotjats: terrasses superanimades, grups de mùsica pel carrer, gegants i capgrossos... Avui a les 14h tenim pensat agafar el ferry cap a la illa d'Ometepe per seguir el nostre viatge. A veure si alla també s'està portant lo del wifi!

PRIMER INTENT DE BLOG ON TOUR

Buenas gent. Estem provant de publicar al blog amb laplicació del meu tlf aixi q no se ben bé com sortirà. Avui hem visitat Masaya y despres hem anat cap a on som ara: la laguna. Es un crater d'un volcà apagat (esperem q continui aixi...) q s'ha omplert d'aigua i ara es un peazo llac d'aigua dolça. La questió és q de llarg és el lloc amb laigua més calenta on m'he banyat mai. Fa un mal rotllo... es com ficarse a una daquelles piscines petites quan li ha donat el sol tot el dia i, perquè no dirho si tots ho sabem, si han pixat un parell de nens. Avui ens quedem a dormir aquí, i demà cap a Granada. Per cert, ens han dit q ja hem arribat a les 1000 visites aixi q: 1000 GRÀCIES A TOTS PER SEGUIRNOS ENS AQUESTA AVENTURA!

ON TOUR

Bé ja està. Hem acabat. Ahir, amb la reunió que veieu a la foto amb la Yami, la Luz Marina i les 2 mestres de l'aula inclusiva vam donar per tancada la nostra feina a la Fray, almenys de moment... Ens vam dedicar a organitzar l'aula amb tots els materials nous que hi vam deixar i fer un tancament i valoració de la tasca que haviem fet aquestes 3 setmanes. Per celebrar-ho vam anar a sopar a Matagalpa, la Yami, la Samaris, la Franzina (una noia de Tarragona que ha arribat fa 2 dies a l'alberg) i noltros dos. Ens van portar a un italià on vam sopar unes pizzes espectaculars. Menjar europeu abans d'embarcar-nos en la nostra última aventura nica que serà marxar 8 o 9 dies a voltar pel pais. Aquest matí marxem amb la Samaris i la Franzina a passar el cap de setmana a Masaya i Granada. Elles tornaran diumenge a l'alberg i nosaltres continuarem encara una setmana fent ruta per aquest bonic país. Com que no se si tindrem accés a internet ja aviso que aquesta pot ser la última entrada en 8 o 9 dies. Però no us preocupeu, que abans de marxar cap a casa tornarem a passar un parell de dies a l'alberg del Sueño i ja us explicarem que tal ens ha anat (això si no trobem cibers pel camí i ens motivem a anar explicant coses en ruta...). En fi, que ara si... marxem de vacances!!! Ueeeeeeeeeee!!!

PD: Anem per les 977 visites. La visita 1000 te premi, aixi que deixi un comentari al blog per avisar-nos. Aps, per cert, sabeu quina és la mitjana de visites a les entrades? 10 o 12. Sabeu quantes vam tenir de la última? (que curiosament vaig titular "ties nicas en pilotes") Anem per 29. Ai marranots...

TIES NICAS EN PILOTES!!!

Bé, ara que ja he captat la vostra atenció, la de les noies per xafarderes i la dels nois per... ejem... pel que tots ja sabem, em disposo a fer una nova entrada al bloc. Com veureu encara no us hem explicat que hem fet aquesta setmana, i no és que haguem estat precisament de braços creuats. Hem visitats més escoles de comunitats i el preescolar de San Ramón, hem tingut més reunions d'assessorament amb les professionals de la Fray, ens hem coordinat amb la Yamileth, hem tornat a visitar l'escola especial La Amistad, hem assistit a la graduació dels bombers voluntaris de San Ramón, hem fet compres per l'aula inclusiva, hem anat a sopar a casa de la Yami i jo fins i tot vaig fer un intent frustrat de participar en un partit de futbol amb joves del poble. Ha sigut una setmana cargadeta de feina que, a més a més, ha tingut un regust agredolç per algunes males notícies referents al projecte de l'aula inclusiva de la Fray... però sabeu què? Que no tinc ganes d'explicar-vos res de tot això. Avui faré una cosa que porto volent fer des que vaig començar el bloc: un diccionari català-nica amb les expressions més curioses i les més "putes", aquelles que quan estudiavem angles en deiem false friends. Així doncs comencem:

Chele (chelito/chelita): Nomenclatiu que utilitzen els niques per referir-se a tot aquell que sigui de pell blanqueta. Primer em pensava que només era per guiris, però he observat que també s'ho diuen entre ells. L'origen de l'expressió és incert, però hi ha qui diu que chele ve de dir leche al revés... com quan erem petits, us en recordeu? jamonjamonjamonja...
Mamón: Fruit rodó de la mida d'un raïm que agrada molt a la gent de per aquí.
Coyote: Personatge peculiar que habita a les places de les ciutats i que es dedica a canviar 1 dolar per 22,40 Córdobas.
Mosquear: Literal. Acció d'omplir-se alguna cosa de mosques. P ex: "se está mosqueando el pan".
Guaro: Beguda nacional de Nicaragua. A casa en diem Ron... però el d'aquí està molt més bò...
Goma: Dícese de l'estat en que et trobes després de veure molt de Guaro. En català correcte: ressaca del mil.
Coger: Dícese del acto sexual. Paraula catalana: copular, cardar, follar, etc... Exemple de frase que no heu de dir mai (i jo he dit davant de 40 profes): "es de vital importancia que los niños cojan bien el lápiz".
Bicho: Dícese de l'aparell reproductor femení. En català: vulva, vagina o popularment: cony. Exemple de frase que mai has de dir si jugues amb una nena petita: "Corre bicho que te cojo!!!"
Chinear: Acció de posar-se a algú altre, sovint les noies sobre dels nois, damunt de les cames. Aquesta acció es diariament repetida en taxis, autobusos i altres transports per tal que es pugui complir la llei de la física de cosos nica (recordeu, sempre n'hi caben 10 més). Si es fa de nit i al llit s'utilitza coger...
Dele pués: Forma més comú que tenen els niques de donar per acabada una conversa. Seria el que en català equivaldria a un: adeu, un fins després o un a reveure.

Així doncs... DELE PUÉS!!!

TRILOGIA DE LEÓN I LAS PEÑITAS (part 3)

Un cop arribats a Las Peñitas, i sota una pluja intensa, va arribar la operació trobar lloc per dormir. Tothom ens havia recomanat l'hotel Barca de Oro i ens havien dit que segur que trobàvem lloc perquè era molt gran i tal... A que ja aneu adivinant que ens vam trobar? Full! I els dos del costat full també. L'única cosa que vam trobar va ser un cuartucho-cuchitril on, a més a més, ens demanàven 20 dolars per dormir. Ni que me'ls haguessin pagat a mi els 20 dolars hi hagués dormit! En fi, menys mal que finalment i caminant per la platja vam trobar un hotelet que complia els mínim de salubritat exigits... Ara bé, moraleja: si mai viatjeu a León i las Peñitas i la gent us diu: "no se preocupen! no hace falta hacer reservación!" no us els cregueu.

Un cop instal.lats vam aprofitar la tarda per passejar, mullar-nos els peus i veure posar-se el sol a l'Oceà Pacífic. Maco perquè si. Aquell mateix vespre, buscant a gent per compartir una barca per visitar els manglars de la illa de Juan Venado, vam conèixer un grup de maños amb els que vam quedar en acoplar-nos per fer el tour al matí següent. I així ho vam fer, diumenge al matí vam agafar una barca i nosaltres 2, els 4 maños (que anaven amb un amic nica) i 2 americanes vam descobrir l'ecosistema dels manglares amb la seva vegetació i la seva fauna. Una fauna molt rica però en ocasions força amagada. De fet, era com jugar a buscando a Wally; anaves amb la barca, de cop i volta el de la barca tirava del fré de mà del motor i el guia deia: "ahí!" señalant un punt llunyà enmmig de l'espessor del manglar. "lo ven?" I si t'hi fixaves molt, allà al fons, en un puntet podies veure un pit roig nan, o un woddy woodpecker (pajaroloco), o una aranya banana, o qulsevol altre animaló; que tu pensaves: collons! si jo m'hi tiro 1 minut amb ulls de xino per conseguir distingir-lo de la vegetació... COM COLLONS L'HA VIST AQUEST TIO AMB LA LLANXA EN MARXA!!! En fi, vam veure mini cocodrils, una iguana força gran i altres animalons força interessants. A meitat del tour, vam baixar allà on la illa era més estreta i vam creuar a la banda de l'oceà. Allò si que va ser maco... Una platja verge immensa, plena de petxines, caracoles i cloisses (per cert, el guia se'n va cruspir 3 de ben fresques). Teniu moltíiiiiiissimes fotos a l'àlbum del bloc. Us aconsello que hi feu un cop d'ull.




Un cop acabat el tour es va posar a ploure i vam decidir retallar la nostra estada al pacífic i anticipar la nostre tornada a l'alberg un dia per poder aprofitar el dilluns per fer una mica de feina. Aixi que a les 12h agafavem l'autobus de las Peñitas i a les 18h (o sigui sis hores, 2 busos de llarg recorregut, un bus de linia i 2 taxis després) arrivàvem a l'alberg. Vamos, un viatge ben plàcid i perfectament normal dins dels paràmetres nica. Aps! Per cert, l'autobus de León a Matagalpa tenia venta anticipada i... agafeu-vos fort: seient numerat!!! Només li faltava poder reservar el bitllet per servicaixa i ja ho hauríem tingut tot.


Per cert, aquest finde em va servir per fer un gran descobriment. A l'arribar a las Peñitas vaig demanar una coca cola i, en acabar-la, després d'haver assaborit tota la seva frescor, em va ser revelat el famós secret de la seva fòrmula. Aquí us en deixo la prova, però no ho difongueu, perquè quan torni a Barcelona em penso fer ric reproduïnt-ho.






















Apa doncs! Us recomano de nou que passeu per l'àlbum del bloc (que està a la part de sobre de les entrades) perquè hi hem penjat moltes fotografíes i us asseguro que valen molt la pena. Fins la propera aventura, ens acomiadem. Adeuuuuuuuu!!!

TRILOGIA DE LEÓN I LAS PEÑITAS (part 2)

Al dia següent la intenció era visitar León. Vam passejar una mica pels seus carrers i vam visitar la seva catedral, recentment declarada patrimoni històric de la humanitat. Al seu interior hi ha la tomba del poeta Rubén Darío, que aquí és tot un símbol nacional. Que voleu que us digui, de totes les tombes aquestes que hi ha en catedrals, la veritat és que aquesta em va semblar de les més maques.

També vam poder pujar al sostre de la catedral, on vam poder gaudir del seu campanar, de les seves cúpules i d'una vista magnífica de tot León i de la cordillera volcánica de Nicaragua. Les visites culturals van seguir amb la casa museu Rubén Darío, on vam aprendre força més de la vida d'aquest poeta. I un cop ja ens vam haver culturitzat prou... cap a la platja!!! Vam voler anar passejant cap a la estació de bus que total "está a 4 cuadras". Les quatre cuadras es van convertir en 9, a 5 minuts de caminada per cuadra... una bona caminada. Però ens va servir per conèixer altres parts de León. Un cop arribats a la parada del bus vam decidir deixar passar el primer perquè ja anava ple, encara que seguint les lleis de la física nica encara n'hi van pujar 10 persones més, i esperar al següent. Aixi vam trigar 40 minuts més a marxar però vam poder fer el trajecte asseguts. I un cop arribats a las Peñitas... a què voleu saber que va passar? Doncs això ja ho deixo per la tercera i última part de la Trilogia. Apa doncs, fins la propera!!!

TRILOGIA DE LEÓN I LAS PEÑITAS (part 1)

Si... fidels seguidors del bloc... ja tornem a ser aquí!!! I carregadets d'històries i sobretot de fotos (passeu per l'àlbum). On ho havíem deixat?... A si!!! Cap al Pacífic!!!

Divendres al matí, abans de posar-nos en ruta, vam treballar una mica: vam assitir al TEPCE de l'escola especial de la Amistad. Normalment es reuneixen un cop al mes per programar activitats i comentar casos i estratègies, però resulta que aquest mes no. Aquest mes havien rebut les dades del ministeri sobre rendiment acadèmic i sobre baixes de matricules i resulta que la Amistad havía empitjorat resultats respecte l'últim semestre, així que el profe Manuel, el director, els (ENS) va tenir a tots allà tancats fins que no van dissenyar un pla de centre per revertir els resultats en els propers 2 mesos. Tota una experiència... Allò va portar a una autocrítica per part dels propis mestres i a una reflexió sobre activitats concretes que podíen dur a terme per millorar per una banda l'assistència a les classes i per l'altra el rendiment dels alumnes. Reunions amb pares, fer-los signar cartes de compromís (us sona???), anar a buscar als nens a les seves cases, fer classes de reforç amb els nens amb més dificultats (us torna a sonar???), fer concursos d'habilitats entre els nens, fer més ús de la tecnologia, etc... son algunes de les coses que van proposar. Companys mestres... 10.000km de distància... tant lluny i tant aprop, oi?

Bé, el cas és que cap a la 13h, i després de 5h de reunió, vam sortir de la reunió molt satisfets i havent fet uns contactes molt interessants amb mestres de La Amistad que farem servir per a la nostra feina a la Fray. I ara si... cap a León!!! Primer 3 hores de mercabus, que es el bus de sempre però amb gent que va pujant i baixant per vendre coses, i després, com que el nostre no anava directe, vam haver de baixar en una cruïlla a uns 12 km de León on ens estava esperant un minibus amb capacitat per a 15... per 28 persones!!! Si nois, les lleis de Newton sobre la física de cossos no són vigents en aquest país... Quan pensarieu que ja no hi entra ningú més, com a mínim n'hi caben 1o més, i així fins a l'infinit...

Un cop a León ens vam trobar amb la bonica sorpresa que estaven en plena cel.lebració de la declaració de la seva catedral patrimoni de la humanitat. Això ens va portar coses bones: molt ambient i espectacle del ballet tradicional més important de Nicaragua; però també coses dolentes: tots els albergs estaven "full" i ens va tocar preguntar en força llocs fins que finalment vam trobar lloc en un hotelet força maco anomenat: La Casona Colonial. Aquella nit la vam passar a la plaça de la catedral de Nicaragua veient l'espectacle de balls tradicionals que, la veritat eren força macos, però pecaven una mica de repetitius... I fins aquí, la 1a part de la trilogia. Us ho faig curtet perquè sigui més fàcil d'empassar (i perquè tampoc tinc més temps d'escriure...). A l'àlbum ja teniu penjades les fotos del trailer de la 2a i 3a part de l'aventura...